Per què una valoració post part? Què es realitza?

  Les principals disfuncions del sòl pelvià a la població femenina són la incontinència urinària (IU), el prolapse d’òrgans pèlvics (POP), incontinència fecal (IF), dolor pelvià crònic i alteracions en la funció sexual. Les més recurrents són la IU, POP i IF. El procés de l’embaràs i el part es considera actualment el principal agent causal de la patologia del sòl pelvià (SP) . Aquests causen traumatismes sobre l’estructura degut al pes matern, úter i fetus, donant com a resultat debilitat i danys a nivell de periné i S.P. També poden patir estiraments i ruptures dels nervis perifèrics, teixit connectiu i fibres musculars desencadenant les diverses patologies ja descrites. En un 50% de les dones apareix una certa pèrdua de la funció de suport. L’embaràs i el part també desencadenen canvis en el teixit connectiu provocant laxitud i pèrdua de força dels lligaments que sostenen els òrgans per la disminució del nombre de fibres de col·lagen i les seves propietats tensores. Apareixen canvis hormonals com l’augment de relaxina que disminuirà la pressió uretral de tancament per debilitat esfinteriana , provocant debilitat de la fàscia endopèlvica el que facilitarà el descens del coll vesical i l’apertura de l’angle i uretra vesical […]

Deslletar. Qui decideix?

Ens trobem tres situacions :   1.   El lactant es deslleta sol. 2.  La mare diu que en té prou. 3.  Entorn pressiona la mare perquè deslleti.   La OMS hi posa la definició teòrica, i amb això ja posa límits, sis mesos en exclusiva i fins als dos anys. Els pediatres la dada subjectiva (cadascú hi diu la seva), les àvies la protectora, els amics i amigues la compassiva. I sovint les mares escoltem massa la opinió dels altres i escoltem poc el nostre desig i el de l’infant.   El deslletament és un procés en el qual hi haurien de decidir els dos membres implicats directament, la mare i el/la lactant o la mare o el lactant. Sabem totes les propietats i beneficis de la lactància i sabem que no cal tenir pressa per instaurar l’alimentació sòlida. Per tant, la decisió del deslletament també cal fer-la amb calma, perquè els dos membres implicats puguin assumir-ne les conseqüències i adaptar-se a la nova situació.   La introducció de nous aliments, sabors, textures, hàbits cal fer-la progressiva i paral·lelament al deslletament. Tot i que aquest pot perdurar en el temps amb unes preses diàries. Quan és el nadó qui […]

El sòl pelvià: el gran desconegut

  Què és el sòl pelvià? Perquè es parla tant d’ell? Des de fa uns anys cap aquí, la societat i, sobretot el bàndol femení, ha començat a interessar-se o ha començat a descobrir una part important en el seu cos, el sòl pelvià. Aquest gran desconegut ha estat oblidat durant anys a causa de tabús, vergonyes i falta d’estudi, però per sort comença a ressorgir l’interès per ell i comença a recuperar la importància que li pertoca. El sòl pelvià és un pilar en la salut i l’estabilitat del nostre cos. És l’encarregat, amb l’ajut d’altres complexes musculars i miotendinosos, de mantenir-nos en una posició recta, de mantenir la posició dels òrgans, de controlar els evacuaments entre moltes altres funcions. Aquest gran desconegut té un paper vital en les activitats de la vida quotidiana de l’ésser humà i en el cas de patir alguna disfunció apareixen desequilibris que poden anar des d’una lumbàlgia a pèrdues d’orina o prolapses d’òrgans. Aquestes disfuncions són presents tant en homes com en dones, però en major incidència en el sexe femení per la seva funció reproductora de l’espècie i la morfologia del cos de la dona. El sòl pelvià cal estimar-lo i mantenir-lo en […]